Javier Chozas: open studio i presentació

portada

Dijous 9 d’abril de 2015

10 – 14 h / 16.30 – 19 h – Espai Torre / Centre Cultural la Mercè

Open Studio

19.30 h – Sala de Conferències / Centre Cultural la Mercè

 

Presentació “El tiempo digital. Narciso narcotizado”

Podria ser que les ficcions distòpiques de 1984 i Un món feliç no fossin ni tan ficcions ni tant distòpiques?

El que a 1984 era una fantasia, avui no ho és ni molt menys. Vivim connectats a dispositius que emeten i reben incansablement informació sobre la nostra activitat, que ens ubiquen, mitjançant els quals ens comuniquem i ens definim davant el món. No obstant, el que a 1984 formava part d’un aparell de control impositiu, avui és una necessitat bàsica de l’individu. Avui en dia ja ningú no ens vigila, per què ens vigilem nosaltres mateixos, no cal implementar complexes mecanismes de control ja que el control sorgeix de l’individu, que intercanvia voluntàriament privacitat per comunicació.

Aquest fenomen no ha sorgit del no res, si no que és la conseqüència d’una lenta però segura concatenació d’esdeveniments que, apuntant en la mateixa direcció, han anat sumant esforços i energies per a constituir aquest ecosistema que ens defineix. Així, entre Edward Bernays i Marc Zuckerberg (fundador de Facebook) existeix una nítida línia continua farcida de petites (algunes no tant) incorporacions que amb pols ferm han ajudat a dibuixar les línies mestres d’aquesta situació.

Des d’aquí ens acostarem a una qüestió relacionada amb el temps, com és l’estat perceptiu que podem vincular en surfejar per la xarxa, un estat d’allunyament del pols temporal impulsat per la hiperestimulació que sorgeix de la pròpia xarxa, i més concretament amb l’ús de les xarxes socials, enfront de la qual l’usuari, potser per mera necessitat de descans, s’evadeix, es deixa flotar en aquest mar d’estímuls visuals, ràpids, urgents, abandonant també en aquest acte el seu vincle amb el pressentiment temporal i, com no, allunyant-se de l’experiència física en favor d’una de simulada, virtual.

En aquest estat de coses ens preguntem: podem estar entre tots transformant la ficció distòpica d’Orwell en una realitat de futur immediat? Aquesta és la pregunta entorn de la qual sorgeix aquest assaig que avui presentem.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *